MANU SIMARRO / JESÚS RODRÍGUEZ | 02/12/2011
Passaven poc més de 2 minuts d'entrevista quan la directora de TV3 Mònica Terribas va preguntar a Artur Mas si es penedia d'haver eliminat l'impost de successions, a la seva arribada com a president al govern de la Generalitat de Catalunya. “No, per un motiu”, va respondre Mas. “Això era un dels pocs temes que figurava en un programa electoral” -oblidava el president que el programa electoral de la seva coalició, Convergència i Unió, venia carregat de ni més ni menys que un miler de propostes. “Els governs han de ser creïbles”, “el pòsit de crèdit que té un polític és fonamental”, va afirmar Artur Mas. Fins i tot es va justificar davant Terribas assegurant que si no haguessin eliminat l'impost algú podria haver dit que “diuen una cosa en campanya electoral i just després en fan una altra”.
En aquest article,volem desgranar algunes de les contradiccions o incongruències -quan no directament mentides- amb que Artur Mas va farcir ahir al vespre les seves respostes a la periodista Mònica Terribas, basant-nos en una comparació del que deia CiU al seu programa electoral, amb que va aconseguir la presidència de la Generalitat, i el dia a dia de les polítiques reals que l'executiu català ve aplicant des de fa gairebé un any, destacant els incompliments més greus.
L'entrevista a Artur Mas a TV3
1. El dubtós vot de confiança del 20-N
Des que el 20 de novembre CiU guanyés les eleccions legislatives espanyoles a Catalunya molts han estat els que han interpretat la victòria com un vot de confiança i recolzament a la política d'ajustaments empresa per Mas. El president de la Generalitat ho va tornar a destacar a l'entrevista. “Tenim un poble madur”, va repetir. Tanmateix, les dades diuen una altra cosa. CiU ha perdut a les eleccions espanyoles 183.747 vots respecte les autonòmiques -un 3.7% menys de suports-. Cal destacar també que, tot i guanyar entre les opcions de vot, si realitzem el càlcul tenint en compte tot el cens electoral CiU va obtenir a les eleccions del 20-N un 19.3% del suport de l'electorat -respecte al 23% obtingut a les autonòmiques-. Per tant, CiU hores d'ara no té el suport ni d'un de cada cinc ciutadans amb dret a vot.
2. Garantirem els mateixos recursos, ampliarem horaris i reduirem les llistes d'espera al sistema sanitari
En el bloc de futures accions en el sector de la sanitat és on més incompliments s'han produït. Com a caràcter general en el preàmbul del programa es deia que "si les dificultats del moment no permeten incrementar els recursos disponibles, cal mantenir i garantir, en termes reals, els recursos econòmics dedicats al sistema sanitari." Més endavant s'entrava en detall i en els punts 101 i 102 es garantia una reducció de les llistes d'espera per a intervencions quirúrgiques i l'establiment d'uns temps màxims per a intervencions quirúrgiques. L'allau de retallades impulsades pel conseller Boi Ruiz ha posat cap per avall aquelles previsions: les llistes d'espera s'han incrementat de manera exponencial i, a més, s'ha eliminat per decret el termini màxim de sis mesos per a aconseguir data per entrar a quiròfan. La promesa 106 és probablement la que ha estat més a les antípodes del que finalment ha passat. CiU va afirmar que treballaria per a establir horaris més amplis d'atenció a tota la xarxa sanitària d'utilització pública. Per contra, s'han clausurat desenes de Centres d'Atenció Primària (CAP), s'ha eliminat el servei d'urgències nocturnes a nombrosos hospitals i s'ha eliminat l'atenció nocturna a àmplies zones del territori, especialment a poblacions del prelitoral i la Catalunya central. Al punt 125 CiU garantia en termes reals els recursos econòmics destinats al sistema sanitari. A la pràctica la retallada ha estat de més d'un 10% al Departament de Salut.
3. "Volem garantir la sostenibilitat de l'Estat del Benestar"
El president va voler blindar la qualitat de la sanitat dient que calia retallar el sou al funcionariat perquè si continuaven les reduccions pressupostàries als serveis públics s'arribaria a l'ós, es creuaria la línia roja i es podria afectar la qualitat del servei públic. Cal recordar però que en l'apartat de sanitat del programa per a les autonòmiques van assegurar: "no es pot retallar ni prestacions ni qualitat" i "defensarem l'actual model de farmàcia". Totes dues coses també s'han incomplert. En aquest sentit, ja han estat nombrosos els informes de facultatius, infermeres, metgesses i col·legis professionals que han advertit que les retallades del govern ja han danyat considerablement la qualitat de l'assistència. I encara més: en tres casos s'ha demostrat que la mort de pacients havia estat directament relacionada amb la reducció de personal i equipaments o causada indirectament pel tancament de centres d'atenció primària i urgències.
4. “Treballarem perquè TV3 continuï sent líder d’audiència”
Terribas va interpel·lar també Artur Mas respecte la recent retallada a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que suposarà una reducció de més del 13% al pressupost de 2012 respecte el d'aquest any així com la reducció de sis a quatre canals. Terribas va preguntar insistentment si les mesures estaven pactades amb el Partit Popular -citant una compareixença de la secretària general del PPC Alícia Sánchez-Camacho que ho feien gairebé obvi-. Va ser aleshores quan Mas esdevingué Sant Pere i ho negà per tres vegades. No, no i no. Mas va recórrer a l'aprovació per unanimitat de tots els partits dels pressupostos de la CCMA pel 2012, per sostenir que no hi havia hagut cap pacte amb el Partit Popular, tot i que el que s'aprovava era l'adaptació d'una retallada dictada pel seu secretari general, Francesc Homs, amb la qual han mostrat el seu desacord molts partits polítics i càrrecs directius de la corporació. Val a dir que al seu programa electoral CiU deia: “Treballarem perquè TV3 continuï sent líder d’audiència, televisió de referència i motor audiovisual de Catalunya” (punt 612). Les tres coses han estat posades en qüestió amb la nova retallada, segons la mateixa Mònica Terribas o el president de la CCMA Enric Marín.
5. “No hi haurà pacte estable amb el PP”
Un dels pilars de l'entrevista va ser la política de pactes del Govern al Parlament -amb el Partit Popular com a protagonista destacat-. Cal remuntar-se a l'entrevista que Terribas va fer a Artur Mas l'abril del 2010 -en qualitat aleshores de cap de l'oposició i a sis mesos de les eleccions- per trobar aquesta afirmació. Preguntat per quins serien els seus socis, Mas va deixar clar que amb el Partit Popular només contemplaven “acords puntuals”. Així doncs, tot i que és cert que el PP va votar en contra de la investidura de Mas com a president -aquest va necessitar dels vots de CiU i PSC-, en el que portem de legislatura el partit de Sánchez-Camacho ha esdevingut un soci imprescindible per aprovar lleis centrals pel govern, com són els pressupostos. A més, el PPC ha formalitzat una oferta per a entrar al govern i s'ha mostrat disposat a aprovar els segons pressupostos de les retallades, els de 2012, amb algunes condicions com la retallada a TV3 o de les ambaixades a l'estranger.
6. Ampliarem el transport públic i serà més barat per a l'alumnat universitari
El transport públic havia de ser, segons el programa de CiU, de més qualitat i extensió territorial, amb una major freqüència de pas i millor velocitat comercial (punt 787). A més en el punt 772 s'apuntava a un augment de la capacitat global del sistema d'infraestructures de Catalunya, així com a una rebaixa dels preus del transport públic per als universitaris (punt 741). El conseller de Territori i Sostenibilitat Lluís Recoder es va encarregar ahir mateix de contradir les promeses del partit. En una compareixença pública va assenyalar que durant el 2012 es produirà un important increment de les tarifes de transport, que algunes fonts de l'Autoritat Metropolitana del Transport situen en un 10%. Per més inri, va parlar de la reducció en les freqüències de pas, l'eliminació d'horaris on l'explotació comercial no sigui rendible i l'aturada de serveis deficitaris com ara el funicular d'Olesa o el de Gelida, tots dos dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
7. Sumarem a totes les persones i moviments socials
Artur Mas va fer referència implícita i pejorativa al moviment del 15-M quan va parlar d'un any on hi hagut "soroll i cridòria, manifestacions i no se què i no se cuantos". En el programa electoral parlava d'apostar per "sumar a la política en majúscules a totes les persones, entitats cíviques, sindicats, organitzacions empresarials i moviments socials que impulsin activitats, accions i iniciatives encaminades a promoure l'avenç social". En canvi, durant l'entrevista només va fer referència al consens amb els sectors socials afectats per les polítiques del govern quan es va referir al turisme. Mas va dir que la decisió d'introduir una taxa als 45 milions de pernoctacions hoteleres al nostre país s'havia d'aplicar “de comú acord amb el sector”. Aquesta cerca del consens no s'ha donat en cap altre àmbit de les polítiques del Molt Honorable.
8. No es cobreixen les vacants de personal que es produeixen als serveis bàsics
Cal dir que si bé en àmbits com el de la sanitat, l'educació o el benestar social i la família, el programa electoral de CiU anava en direcció contrària a les polítiques que s'han emprès un cop al govern, en l'àmbit de l'administració pública el programa era força contundent i apostava per l'aprimament de la mateixa. Tot i així el programa deia: “No cobrirem les vacants de personal que es produeixin a l’administració pública, excepte en els serveis bàsics” (punt 947). Aquest fet, i segons denuncien el personal sanitari i docent no s'està complint. Les places vacants que causen membres de les plantilles de serveis públics bàsics no es cobreixen, quan no s'amortitzen. A l'entrevista Artur Mas va defensar la nova retallada anunciada el 22 de novembre, que afectarà tot el funcionariat. S'ha posat a ell mateix com a exemple de “sacrifici” d'un 25% de la seva retribució com a president o l'eliminació temporal de la paga extra de Nadal per als alts càrrecs de la Generalitat. Tanmateix, va obviar que les treballadores de la funció pública porten més d'un any patint la pèrdua de poder adquisitiu que suposa no tan sols la rebaixa del 5% dels sous anunciada al maig de 2010 per José Luís Rodríguez Zapatero, sinó també la congelació salarial pel 2011 -i que es prorrogarà durant el 2012- tot i la pujada de l'Index de Preus al Consum en un 2,9%.
9. Destinarem el 0,7% de la despesa a la cooperació
En el camp de la cooperació, competència en l'actualitat del Departament de la Presidència, l'incompliment de promeses ha estat majúscul. En el punt 80 del programa electoral garantien que s'aportaria el 0,7% de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques a finalitats socials i en el punt 678 s'assegurava que "seguint les recomanacions de la UE, dedicarem esforços perquè el 2015 s’aconsegueixi destinar el 0,7% a cooperació". La realitat és, pel moment, ben diferent. La retallada ha estat superior al 55% respecte l'any anterior. De la xifra de 228 milions d'euros que hauria suposat el 0,7% del PIB de la Generalitat, només s'ha destinat a cooperació 24 milions d'euros en l'exercici del 2011.
10. Les taxes universitàries no creixeran per sobre de l'IPC
Pel que fa a les universitats públiques també hi ha notables contradiccions. Entre les promeses electorals hi deien: "garantirem que les taxes no creixin per sobre de la inflació prevista". Això no només no serà així, sinó que el Govern vol incrementar notablement l'actual 15% –segons els seus càlculs– del cost global dels estudis que paga l'alumnat a l'ensenyament superior català, en la línia de “coresponsabilització” dels serveis públics en que Artur Mas va insistir durant tota l'entrevista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada