ERNEST BENACH - Ex-President del Parlament de Catalunya

Es jubila als 51 anys amb una pensió de10.000 euros / mes  durant 4 anys . i després de 7.000 euros / mes fins que es mori.

Ernest Benach, que té 51 anys i ha exercit el càrrec de president del Parlament des del 5 de desembre de 2003, cobrarà 104.008,95 euros bruts l'any durant els propers quatre anys, així com una pensió vitalícia de 78.006,71 euros quan compleixi els 65 anys, segons informa el Diari de Girona.

D'acord amb la normativa vigent, Benach té dret a percerbre, com la resta d'expresidents, "per un període equivalent a la meitat del temps que ha estat al càrrec, i com a mínim durant una legislatura", una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon al president parlamentari. Després de la rebaixa del 15% aplicada aquest any, el sou anual brut per al president del Parlament és de 130.011,189 euros bruts tot i no tenir cap formació universitària.  Mentrestant els nostres investigadors en camps de medicina i bioquímica han de sortir a l’estranger per deixar de ser mileuristes al nostre país.  

Quina vergonya...!

El Govern planteja reduir un terç la jornada a 8.000 interins

La proposta evitarà acomiadaments, segons el departament de Governació

El Govern es planteja reduir la jornada en un 30% a uns 8.000 interins, segons han confirmat fonts del Govern, que diuen que els afectats seran els interins no vinculats a serveis essencials.

La xifra suposa una quarta part dels interins que treballen per a l'administració pública catalana.

La mesura, plantejada pel departament de Governació com a via per evitar acomiadaments "per motius pressupostaris", afectaria a treballadors interins que fan labors administratives o bé tècniques. En quedaran al marge els que treballen a la sanitat, l'educació o els serveis socials

La reducció d'un terç de la jornada serà una de les propostes que demà concretarà el Govern en la reunió prevista amb els sindicats.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha assegurat avui que la mesura evitarà pèrdua de llocs de treball i ha dit que sorgeix davant la falta de propostes per part dels agents socials a la mesa.

Els sindicats, en canvi, critiquen que el Govern es nega a escoltar les idees que proposen per parlar d'austeritat a l'Administració de manera global i no només centrant-se en el gruix dels funcionaris.

L'acord és remot, segons els agents socials, tot i que Ortega encara confia en acords "parcials" en alguns temes aquesta setmana.

DiariAra

Avui a les 12h. Roda de premsa de Mas Culell i Homs 

Els treballadors públics improvisen una manifestació al centre de Girona

Els sindicats acusen el Govern de promoure privatitzacions i mesures "injustes" i "inútils"

PILI TURON Treballadors públics dels sectors de l'educació i la salut, administratius de diferents àmbits, agents rurals i de cossos de seguretat, bombers i personal d'empreses públiques eren majoria entre les prop de 2.000 persones que es van manifestar ahir a la tarda pel centre de Girona, per tal de mostrar el seu rebuig a la política de retallades del Govern de la Generalitat.

El que s'havia de limitar a una concentració de protesta davant la seu d'aquesta administració -a dos quarts de 6 de la tarda-, es va convertir en una manifestació improvisada que va tallar el trànsit de l'avinguda Jaume I fins arribar a la plaça de la Independència, va recórrer el carrer Santa Clara, va travessar el pont de Pedra i la plaça Catalunya per acabar altre cop, una hora més tard, davant l'edifici de la Generalitat. Una vegada allà, portaveus dels tres sindicats convocants (CCOO, IAC i UGT) van desautoritzar la política restrictiva del Govern de CiU denunciant que a més d'"injusta" és "inútil", reclamant acabar amb el desprestigi dels treballadors públics diferenciant-los de la resta dels ciutadans i limitar els sous dels "veritables privilegiats de l'administració" a un màxim de 5.000 euros mensual -tal com va manifestar el representant d'UGT Jaume Paül-. Per part de la IAC, Xavier Díez va afirmar que els treballadors públics són víctimes d'"una cacera de bruixes" i va denunciar la privatització dels serveis públics catalans, als quals va dir que no s'estan aplicant retallades sinó "amputacions", incidint en la salut, per concloure que el model del Govern de la Generalitat és "el model Urdangarin i Millet: fer-se rics amb els diners públics". Àngels Torrents, de CCOO, va demanar la unitat dels treballadors públics i va enumerar algunes de les mesures -"més dures del que esperàvem", segons va apuntar- anunciades, com són la voluntat d'eliminar vacants que ara ocupen interins, no convocar oposicions o eliminar drets per fills i complements per baixes per malaltia. Tots ells van arrencar llargues tandes de xiulets i aplaudiments quan van reproduir els sous del president de la Generalitat, el conseller de Salut o el director gerent de l'ICS. La lectura del manifest unitari va anar a càrrec d'un representant dels Bombers, cos que va participar sorollosament en la protesta i que, al principi, va protagonitzar un intent d'entrar a la seu del Govern.

Els manifestants van exigir la dimissió d'Artur Mas i van censurar repetidament la gestió del conseller de Salut, Boi Ruiz, protagonista de pancartes com una de signada per la Xarxa de Salut Mental de Salt en la qual es llegia "Boi, ERE que ERE. Prou retallades"; mentre que un altre treballador sanitari portava un maletí negre, igual que el seu frac, i s'identificava com "El cobrador del copago". Davant la manifestació, els sindicats educatius defensaven l'ensenyament públic i, a la capçalera, una pancarta resumia: "No a les retallades de drets. Sí als serveis públics de qualitat".

A les quatre capitals catalanes, desenes de milers de funcionaris i treballadors públics catalans van traslladar ahir al carrer la seva negativa a la retallada de salaris proposada pel Govern, amb concentracions que van reclamar a la Generalitat concreció en les mesures i més austeritat en els alts càrrecs de l'administració pública. La concentració de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, va reunir 30.000 persones, segons els sindicats convocants, una xifra que la Guàrdia Urbana redueix a 6.500. A Tarragona es van aplegar un miler de treballadors del sector públic i a Lleida més de 1.500. Els sindicats van convocar quatre protestes simultànies, a cadascuna de les capitals de província del país. A Barcelona, el secretari general d'UGT, Josep Maria Álvarez, va dir que omplir la plaça de Sant Jaume és atacar la "crítica fàcil i injusta que es fa contra el funcionari". Per al secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, "la Generalitat està complint un tràmit, no està negociant ni escoltant les propostes. Només vol prescindir dels treballadors i rebaixar sous".

Diari de Girona

Enèsima protesta contra les retallades al sector públic

6.500 treballadors de la Generalitat han tornat a manifestar-se aquest dimecres, aquesta vegdada a la plaça de Sant jaume, per evitar que els tornin a retallar el sou i les plantilles. Després de cinc reunions de la mesa de la funció pública per intentar pactar els ajustos, els sindicats asseguren que el govern no ha proposat res i que tampoc no escolta les seves alternatives.

Per això aquesta tarda s’han manifestat davant del Palau de la Generalitat. S’han mobilitzat treballadors de sanitat, educació, justícia o presons. La protesta ha transcorregut sense incidents i amb la presència de força mesures de seguretat. Els sindicats asseguren que les retallades que proposa la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, no són viables.

JOAN CARLES GALLEGO, secretari general de CCOO de Catalunya

"No a les retallades dels nostres sous ni de les plantilles, fem propostes per modernitzar l'Administració".

JOSEP MARIA ÀLVAREZ, secretari general d'UGT de Catalunya

“No es poden retallar interins, parlem de prejubilacions."

www.btvnoticies.cat

Uns 1.500 treballadors públics es manifesten contra les retallades a Girona

Girona (ACN).- Uns 1.500 treballadors de l'administració de la Generalitat de Catalunya s'han manifestat aquest dimecres a la tarda contra les retallades a Girona. A dos quarts de 6 de la tarda, els empleats estaven convocats pels sindicats CCOO, UGT i IAC a una concentració a les portes de la delegació del Govern però han acabat recorrent els carrers de la ciutat per denunciar el "mal tracte" que, diuen, reben per part del Govern. Entres proclames com 'No a la retallada de drets' o 'Sí als serveis públics', els manifestants han demanat la dimissió del president Artur Mas i també del conseller de Salut Boi Ruiz perquè consideren que són "injustos" a l'hora d'aplicar ajustos en detriment dels serveis públics.

directe.cat

El Govern nega una rebaixa del 10% en el sou dels funcionaris

La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, ha negat aquest dilluns que el Govern prevegi baixar un 10% la massa salarial dels funcionaris, com van denunciar la setmana passada els sindicats, i ha advertit, a més, que "un govern no pot negociar a cop de xantatge" i amb l'amenaça de nous incidents. La vicepresidenta ha qualificat de "totalment falsa" aquesta rebaixa salarial i ha reclamat als representants dels treballadors públics un exercici de màxim rigor, transparència i responsabilitat i que no es faci un alarmisme "que no és bo per a ningú".

Els sindicats van demanar a la Generalitat la setmana passada que retirés de la taula la seva proposta d'acomiadar interins i d'una nova rebaixa salarial, dues peticions que han posat molt difícil la negociació amb el Govern, que es reprèn dimarts, sense que es descartin noves mobilitzacions. 

Ortega ha afirmat -després de presidir un acte de presentació del pla estratègic Smart City de les ciutats de Sant Cugat (Vallès Occidental) i Lleida (Segrià)- que el Govern té voluntat d'entesa, però ha insistit que aquesta "ha d'arribar des de les dues parts, a través de la paraula i a la taula de negociació, que és on s'han de tractar la discrepàncies", en referència als incidents registrats amb alguns funcionaris de presons.

"Tot el que siguin mobilitzacions sindicals mereixen el màxim de respecte, però si això comporta posar en perill la vida o la seguretat de les persones, que no comptin amb nosaltres, i aquí sí que es trencaran les negociacions", ha dit contundent la vicepresidenta, qui ha exigit que aquestes accions no col·lapsin tampoc els serveis públics bàsics. 

Represa de les negociacions
Ortega ha apuntat que dimarts es reprendrà la negociació amb la voluntat d'arribar a un acord i de fer "pedagogia sobre la situació d'excepcionalitat que viu el país" que obliga, ha dit, a prendre mesures que pretenen consensuar al màxim amb els sindicats per preservar el màxim nombre de llocs de treball. 

Sobre això, creu que existeix marge per a l'acord, "ja que si no hi hagués voluntat per a això -ha argumentat- els sindicats s'haguessin aixecat de la taula el primer dia, o el Govern, que ja ha anat modificant i rebent noves propostes dels sindicats". Ortega no ha volgut parlar de terminis per arribar a un acord, però ha indicat que aquest haurà de ser "com més aviat millor". "El temps no és il·limitat, s'ha de delimitar, i en els pròxims dies s'hauran d'anar prenent ja decisions", ha matisat.

lamalla

Els funcionaris dels ajuntaments també patiran les noves retallades del Govern

Els empleats dels ens locals, a diferència dels de la Generalitat, mantindran tot el salari però veuran modificades les seves condicions laborals

Les noves mesures d'austeritat que prepara el Govern per als treballadors públics no es limitaran als empleats de la Generalitat i els organismes i empreses que en depenen, sinó que, tal com ha sabut l'ARA, també es faran extensives als funcionaris i personal laboral dels ens locals. Així, els 93.000 treballadors d'ajuntaments, consells comarcals i diputacions veuran modificades algunes de les seves condicions laborals, tot i que mantindran el salari –al personal de la Generalitat se li retallaran les pagues extres– i l'acomiadament d'interins dependrà de cada ens.

Segons fonts de Governació, alguns alcaldes amb dificultats financeres se'ls havien acostat per sol·licitar-los la possibilitat de despenjar-se també d'alguns dels drets que havien adquirit els treballadors del sector públic. Les mesures concretes que els afectaran, però, queden subjectes a unes negociacions amb els sindicats que per ara estan trencades.

ara.cat

La Generalitat reduce de 860 a 625 millones el recorte para los funcionarios

La Generalitat dio ayer un paso atrás en el recorte que planteó la semana pasada al colectivo de empleados públicos. De los 860 millones que sumaban las 19 medidas planteadas el 30 de noviembre, pasó ayer a 625 millones, lo que representa una rebaja del 27%. La cifra se acerca a la de los primeros cálculos que hizo el propio Gobierno catalán cuando, hace un mes, anunció que los recortes en 2012 no recaerán tanto en los servicios sociales, la sanidad y la educación como en el capítulo de personal.

Pese a la rebaja, los sindicatos CC OO, UGT e IAC consideran "inaceptable" la cifra de 625 millones de recorte y aseguran que supone rebajar el 10% el sueldo de los funcionarios (sumando la reducción salarial y aspectos indirectos, como pagas, permisos y beneficios sociales). El cálculo del 10% lo basan en una masa salarial de la Generalitat calculada en 6.000 millones de euros. En realidad, según consta en los presupuestos vigentes, la remuneración a los empleados públicos alcanza la cifra de 9.650 millones.La nueva cifra de rebaja en el capítulo de personal la puso ayer sobre la Mesa General de la Función Pública la secretaria general de Administración y Función Pública, Pilar Pifarré, en la cuarta reunión entre Administración y sindicatos. Lo que no lograron arrancarle es la cifra de interinos que el Gobierno quiere despedir.

La mayor parte del salto de 860 a 625 millones de recorte responde a que la Generalitat ha retrocedido en su pretensión inicial de eliminar los estadios de los docentes, cifrados en casi 300 millones anuales. Los estadios son unas pagas por méritos (como formación) que los maestros pueden pedir cada seis años y que pueden llegar a suponer 1.000 euros mensuales de más en el salario de un docente veterano. La marcha atrás de la Generalitat consiste en que no eliminarán por completo los estadios, sino que solo congelará los que se soliciten a lo largo de 2012.

Fuentes de Gobernación añaden que a esta modificación en la intención inicial sobre los estadios se sumarán otras sobre las 19 medidas de austeridad propuestas (que van desde el despido de interinos a reducir las aportaciones al plan de pensiones), hasta llegar a la diferencia de 235 millones que la Generalitat ha puesto sobre la mesa en solo una semana. En cualquier caso, explican fuentes sindicales, la Generalitat dejó claro que estaría dispuesta a retirar alguna de las medidas de austeridad si el Gobierno de Mariano Rajoy -que está previsto que tome posesión el día 21- aplica también rebajas sobre el salario o las condiciones laborales de los empleados públicos.

A nadie escapa, y así lo reconocen los propios sindicatos, que entre las medidas de austeridad que planteará Rajoy podría figurar una nueva rebaja salarial, que se sumaría a la del 5% que impuso el actual Ejecutivo en funciones en 2010. En Cataluña, entre los departamentos, el Instituto Catalán de la Salud y las empresas públicas, el personal que depende de la Administración de la Generalitat suma 203.000 personas.

La reunión de ayer sirvió también para que la Generalitat recogiera las propuestas de los representantes de los trabajadores, como que se imponga la jubilación a todos los empleados mayores de 65 años (hay unos 700, cuantifican fuentes oficiales) y que se estudie la posibilidad de reducir jornadas a los interinos a cambio de evitar despidos. Los tres sindicatos de la mesa continúan considerando líneas rojas dos aspectos: los despidos y la pérdida de poder adquisitivo de un colectivo que, aseguran, ya ha perdido un 20% de sus ingresos en los últimos dos años.

"Queremos garantías de que no se va a despedir a nadie", exigió a primera hora el secretario general de CC OO, Joan Carles Gallego, durante una entrevista en Catalunya Ràdio. Otras medidas que los sindicatos sugirieron, como recordó en la misma entrevista el secretario general de UGT, Josep Maria Álvarez, son la reducción de altos cargos y eventuales, la externalización de trabajos y la limitación de dietas al 5% del salario de quienes las perciben. La mesa volverá a reunirse el próximo martes, día 13.

En cualquier caso, sea cual sea la marcha de las conversaciones, UGT, CC OO e IAC mantienen la convocatoria de concentraciones de protesta en las cuatro capitales catalanas para el próximo miércoles 14. "No se trata de recortar en la Administración, sino de modernizarla", señaló el secretario general de CC OO. Para justificar los recortes a los empleados públicos, la Generalitat mantiene que después de recortar en sanidad, educación y bienestar, "ha tocado hueso" y en 2012 debe ser el capítulo uno, el de personal, el que soporte la austeridad.

El País