La proposta evitarà acomiadaments, segons el departament de Governació
El Govern es planteja reduir la jornada en un 30% a uns 8.000 interins, segons han confirmat fonts del Govern, que diuen que els afectats seran els interins no vinculats a serveis essencials.
La xifra suposa una quarta part dels interins que treballen per a l'administració pública catalana.
La mesura, plantejada pel departament de Governació com a via per evitar acomiadaments "per motius pressupostaris", afectaria a treballadors interins que fan labors administratives o bé tècniques. En quedaran al marge els que treballen a la sanitat, l'educació o els serveis socials
La reducció d'un terç de la jornada serà una de les propostes que demà concretarà el Govern en la reunió prevista amb els sindicats.
La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha assegurat avui que la mesura evitarà pèrdua de llocs de treball i ha dit que sorgeix davant la falta de propostes per part dels agents socials a la mesa.
Els sindicats, en canvi, critiquen que el Govern es nega a escoltar les idees que proposen per parlar d'austeritat a l'Administració de manera global i no només centrant-se en el gruix dels funcionaris.
L'acord és remot, segons els agents socials, tot i que Ortega encara confia en acords "parcials" en alguns temes aquesta setmana.
DiariAra
Avui a les 12h. Roda de premsa de Mas Culell i Homs
Els sindicats acusen el Govern de promoure privatitzacions i mesures "injustes" i "inútils"
PILI TURON Treballadors públics dels sectors de l'educació i la salut, administratius de diferents àmbits, agents rurals i de cossos de seguretat, bombers i personal d'empreses públiques eren majoria entre les prop de 2.000 persones que es van manifestar ahir a la tarda pel centre de Girona, per tal de mostrar el seu rebuig a la política de retallades del Govern de la Generalitat.
El que s'havia de limitar a una concentració de protesta davant la seu d'aquesta administració -a dos quarts de 6 de la tarda-, es va convertir en una manifestació improvisada que va tallar el trànsit de l'avinguda Jaume I fins arribar a la plaça de la Independència, va recórrer el carrer Santa Clara, va travessar el pont de Pedra i la plaça Catalunya per acabar altre cop, una hora més tard, davant l'edifici de la Generalitat. Una vegada allà, portaveus dels tres sindicats convocants (CCOO, IAC i UGT) van desautoritzar la política restrictiva del Govern de CiU denunciant que a més d'"injusta" és "inútil", reclamant acabar amb el desprestigi dels treballadors públics diferenciant-los de la resta dels ciutadans i limitar els sous dels "veritables privilegiats de l'administració" a un màxim de 5.000 euros mensual -tal com va manifestar el representant d'UGT Jaume Paül-. Per part de la IAC, Xavier Díez va afirmar que els treballadors públics són víctimes d'"una cacera de bruixes" i va denunciar la privatització dels serveis públics catalans, als quals va dir que no s'estan aplicant retallades sinó "amputacions", incidint en la salut, per concloure que el model del Govern de la Generalitat és "el model Urdangarin i Millet: fer-se rics amb els diners públics". Àngels Torrents, de CCOO, va demanar la unitat dels treballadors públics i va enumerar algunes de les mesures -"més dures del que esperàvem", segons va apuntar- anunciades, com són la voluntat d'eliminar vacants que ara ocupen interins, no convocar oposicions o eliminar drets per fills i complements per baixes per malaltia. Tots ells van arrencar llargues tandes de xiulets i aplaudiments quan van reproduir els sous del president de la Generalitat, el conseller de Salut o el director gerent de l'ICS. La lectura del manifest unitari va anar a càrrec d'un representant dels Bombers, cos que va participar sorollosament en la protesta i que, al principi, va protagonitzar un intent d'entrar a la seu del Govern.
Els manifestants van exigir la dimissió d'Artur Mas i van censurar repetidament la gestió del conseller de Salut, Boi Ruiz, protagonista de pancartes com una de signada per la Xarxa de Salut Mental de Salt en la qual es llegia "Boi, ERE que ERE. Prou retallades"; mentre que un altre treballador sanitari portava un maletí negre, igual que el seu frac, i s'identificava com "El cobrador del copago". Davant la manifestació, els sindicats educatius defensaven l'ensenyament públic i, a la capçalera, una pancarta resumia: "No a les retallades de drets. Sí als serveis públics de qualitat".
A les quatre capitals catalanes, desenes de milers de funcionaris i treballadors públics catalans van traslladar ahir al carrer la seva negativa a la retallada de salaris proposada pel Govern, amb concentracions que van reclamar a la Generalitat concreció en les mesures i més austeritat en els alts càrrecs de l'administració pública. La concentració de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, va reunir 30.000 persones, segons els sindicats convocants, una xifra que la Guàrdia Urbana redueix a 6.500. A Tarragona es van aplegar un miler de treballadors del sector públic i a Lleida més de 1.500. Els sindicats van convocar quatre protestes simultànies, a cadascuna de les capitals de província del país. A Barcelona, el secretari general d'UGT, Josep Maria Álvarez, va dir que omplir la plaça de Sant Jaume és atacar la "crítica fàcil i injusta que es fa contra el funcionari". Per al secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, "la Generalitat està complint un tràmit, no està negociant ni escoltant les propostes. Només vol prescindir dels treballadors i rebaixar sous".
6.500 treballadors de la Generalitat han tornat a manifestar-se aquest dimecres, aquesta vegdada a la plaça de Sant jaume, per evitar que els tornin a retallar el sou i les plantilles. Després de cinc reunions de la mesa de la funció pública per intentar pactar els ajustos, els sindicats asseguren que el govern no ha proposat res i que tampoc no escolta les seves alternatives.
Per això aquesta tarda s’han manifestat davant del Palau de la Generalitat. S’han mobilitzat treballadors de sanitat, educació, justícia o presons. La protesta ha transcorregut sense incidents i amb la presència de força mesures de seguretat. Els sindicats asseguren que les retallades que proposa la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, no són viables.
JOAN CARLES GALLEGO, secretari general de CCOO de Catalunya
"No a les retallades dels nostres sous ni de les plantilles, fem propostes per modernitzar l'Administració".
JOSEP MARIA ÀLVAREZ, secretari general d'UGT de Catalunya
“No es poden retallar interins, parlem de prejubilacions."
Uns 1.500 treballadors públics es manifesten contra les retallades a Girona
Girona (ACN).- Uns 1.500 treballadors de l'administració de la Generalitat de Catalunya s'han manifestat aquest dimecres a la tarda contra les retallades a Girona. A dos quarts de 6 de la tarda, els empleats estaven convocats pels sindicats CCOO, UGT i IAC a una concentració a les portes de la delegació del Govern però han acabat recorrent els carrers de la ciutat per denunciar el "mal tracte" que, diuen, reben per part del Govern. Entres proclames com 'No a la retallada de drets' o 'Sí als serveis públics', els manifestants han demanat la dimissió del president Artur Mas i també del conseller de Salut Boi Ruiz perquè consideren que són "injustos" a l'hora d'aplicar ajustos en detriment dels serveis públics.
La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, ha negat aquest dilluns que el Govern prevegi baixar un 10% la massa salarial dels funcionaris, com van denunciar la setmana passada els sindicats, i ha advertit, a més, que "un govern no pot negociar a cop de xantatge" i amb l'amenaça de nous incidents. La vicepresidenta ha qualificat de "totalment falsa" aquesta rebaixa salarial i ha reclamat als representants dels treballadors públics un exercici de màxim rigor, transparència i responsabilitat i que no es faci un alarmisme "que no és bo per a ningú".
Els sindicats van demanar a la Generalitat la setmana passada que retirés de la taula la seva proposta d'acomiadar interins i d'una nova rebaixa salarial, dues peticions que han posat molt difícil la negociació amb el Govern, que es reprèn dimarts, sense que es descartin noves mobilitzacions.
Ortega ha afirmat -després de presidir un acte de presentació del pla estratègic Smart City de les ciutats de Sant Cugat (Vallès Occidental) i Lleida (Segrià)- que el Govern té voluntat d'entesa, però ha insistit que aquesta "ha d'arribar des de les dues parts, a través de la paraula i a la taula de negociació, que és on s'han de tractar la discrepàncies", en referència als incidents registrats amb alguns funcionaris de presons.
"Tot el que siguin mobilitzacions sindicals mereixen el màxim de respecte, però si això comporta posar en perill la vida o la seguretat de les persones, que no comptin amb nosaltres, i aquí sí que es trencaran les negociacions", ha dit contundent la vicepresidenta, qui ha exigit que aquestes accions no col·lapsin tampoc els serveis públics bàsics.
Represa de les negociacions Ortega ha apuntat que dimarts es reprendrà la negociació amb la voluntat d'arribar a un acord i de fer "pedagogia sobre la situació d'excepcionalitat que viu el país" que obliga, ha dit, a prendre mesures que pretenen consensuar al màxim amb els sindicats per preservar el màxim nombre de llocs de treball.
Sobre això, creu que existeix marge per a l'acord, "ja que si no hi hagués voluntat per a això -ha argumentat- els sindicats s'haguessin aixecat de la taula el primer dia, o el Govern, que ja ha anat modificant i rebent noves propostes dels sindicats". Ortega no ha volgut parlar de terminis per arribar a un acord, però ha indicat que aquest haurà de ser "com més aviat millor". "El temps no és il·limitat, s'ha de delimitar, i en els pròxims dies s'hauran d'anar prenent ja decisions", ha matisat.
Els empleats dels ens locals, a diferència dels de la Generalitat, mantindran tot el salari però veuran modificades les seves condicions laborals
Les noves mesures d'austeritat que prepara el Govern per als treballadors públics no es limitaran als empleats de la Generalitat i els organismes i empreses que en depenen, sinó que, tal com ha sabut l'ARA, també es faran extensives als funcionaris i personal laboral dels ens locals. Així, els 93.000 treballadors d'ajuntaments, consells comarcals i diputacions veuran modificades algunes de les seves condicions laborals, tot i que mantindran el salari –al personal de la Generalitat se li retallaran les pagues extres– i l'acomiadament d'interins dependrà de cada ens.
Segons fonts de Governació, alguns alcaldes amb dificultats financeres se'ls havien acostat per sol·licitar-los la possibilitat de despenjar-se també d'alguns dels drets que havien adquirit els treballadors del sector públic. Les mesures concretes que els afectaran, però, queden subjectes a unes negociacions amb els sindicats que per ara estan trencades.
La Generalitat dio ayer un paso atrás en el recorte que planteó la semana pasada al colectivo de empleados públicos. De los 860 millones que sumaban las 19 medidas planteadas el 30 de noviembre, pasó ayer a 625 millones, lo que representa una rebaja del 27%. La cifra se acerca a la de los primeros cálculos que hizo el propio Gobierno catalán cuando, hace un mes, anunció que los recortes en 2012 no recaerán tanto en los servicios sociales, la sanidad y la educación como en el capítulo de personal.
Pese a la rebaja, los sindicatos CC OO, UGT e IAC consideran "inaceptable" la cifra de 625 millones de recorte y aseguran que supone rebajar el 10% el sueldo de los funcionarios (sumando la reducción salarial y aspectos indirectos, como pagas, permisos y beneficios sociales). El cálculo del 10% lo basan en una masa salarial de la Generalitat calculada en 6.000 millones de euros. En realidad, según consta en los presupuestos vigentes, la remuneración a los empleados públicos alcanza la cifra de 9.650 millones.La nueva cifra de rebaja en el capítulo de personal la puso ayer sobre la Mesa General de la Función Pública la secretaria general de Administración y Función Pública, Pilar Pifarré, en la cuarta reunión entre Administración y sindicatos. Lo que no lograron arrancarle es la cifra de interinos que el Gobierno quiere despedir.
La mayor parte del salto de 860 a 625 millones de recorte responde a que la Generalitat ha retrocedido en su pretensión inicial de eliminar los estadios de los docentes, cifrados en casi 300 millones anuales. Los estadios son unas pagas por méritos (como formación) que los maestros pueden pedir cada seis años y que pueden llegar a suponer 1.000 euros mensuales de más en el salario de un docente veterano. La marcha atrás de la Generalitat consiste en que no eliminarán por completo los estadios, sino que solo congelará los que se soliciten a lo largo de 2012.
Fuentes de Gobernación añaden que a esta modificación en la intención inicial sobre los estadios se sumarán otras sobre las 19 medidas de austeridad propuestas (que van desde el despido de interinos a reducir las aportaciones al plan de pensiones), hasta llegar a la diferencia de 235 millones que la Generalitat ha puesto sobre la mesa en solo una semana. En cualquier caso, explican fuentes sindicales, la Generalitat dejó claro que estaría dispuesta a retirar alguna de las medidas de austeridad si el Gobierno de Mariano Rajoy -que está previsto que tome posesión el día 21- aplica también rebajas sobre el salario o las condiciones laborales de los empleados públicos.
A nadie escapa, y así lo reconocen los propios sindicatos, que entre las medidas de austeridad que planteará Rajoy podría figurar una nueva rebaja salarial, que se sumaría a la del 5% que impuso el actual Ejecutivo en funciones en 2010. En Cataluña, entre los departamentos, el Instituto Catalán de la Salud y las empresas públicas, el personal que depende de la Administración de la Generalitat suma 203.000 personas.
La reunión de ayer sirvió también para que la Generalitat recogiera las propuestas de los representantes de los trabajadores, como que se imponga la jubilación a todos los empleados mayores de 65 años (hay unos 700, cuantifican fuentes oficiales) y que se estudie la posibilidad de reducir jornadas a los interinos a cambio de evitar despidos. Los tres sindicatos de la mesa continúan considerando líneas rojas dos aspectos: los despidos y la pérdida de poder adquisitivo de un colectivo que, aseguran, ya ha perdido un 20% de sus ingresos en los últimos dos años.
"Queremos garantías de que no se va a despedir a nadie", exigió a primera hora el secretario general de CC OO, Joan Carles Gallego, durante una entrevista en Catalunya Ràdio. Otras medidas que los sindicatos sugirieron, como recordó en la misma entrevista el secretario general de UGT, Josep Maria Álvarez, son la reducción de altos cargos y eventuales, la externalización de trabajos y la limitación de dietas al 5% del salario de quienes las perciben. La mesa volverá a reunirse el próximo martes, día 13.
En cualquier caso, sea cual sea la marcha de las conversaciones, UGT, CC OO e IAC mantienen la convocatoria de concentraciones de protesta en las cuatro capitales catalanas para el próximo miércoles 14. "No se trata de recortar en la Administración, sino de modernizarla", señaló el secretario general de CC OO. Para justificar los recortes a los empleados públicos, la Generalitat mantiene que después de recortar en sanidad, educación y bienestar, "ha tocado hueso" y en 2012 debe ser el capítulo uno, el de personal, el que soporte la austeridad.
La empresa adjudicataria debía mantener al menos el 90% de la plantilla (de unos 280 empleados), pero ha despedido a 113, según han denunciado los sindicatos. Tras la denuncia se ha iniciado un proceso de selección de personal.
Es una de las consecuencias de los recortes que está llevando a cabo la Generalidad. Menos presupuesto para los servicios básicos en sanidad significa menos gasto en, por ejemplo, la atención telefónica de las urgencias del 061. El teléfono del Sistema de Emergencias Médicas (SEM) dejó sin atender decenas de llamadas al día, sobre todo, por la falta de personal.
Los trabajadores del SEM han denunciado que en los tres primeros días de esta semana quedaron sin atender entre 60 y 80 llamadas en cada turno (mañana, tarde y noche), según ha recogido El País. Esta cifra podría haberse disparado desde la entrada en servicio, el pasado 1 de diciembre, de la nueva concesionaria que destina menos personal a contestar las llamadas. El SEM, sin embargo, ha asegurado que la plantilla es suficiente y ha reducido el número de llamadas no atendidas a unas 30 ó 40 diarias.
Una decisión que está corrigiéndose
Arvato Qualytel es la nueva concesionaria del servicio de llamadas del SEM. CCOO, que ha denunciado el caso, siempre según el diario del grupo Prisa, ha recordado que el contacto con los autores de estas “llamadas abandonadas” (nombre técnico que emplea la Consejería de Salud) no puede recuperarse, ya que el SEM no dispone de un registro de las personas que han quedado desatendidas, por lo que nadie puede devolver la llamada. Es decir, quedan desatendidas sin conocer la gravedad de la situación por la que llaman al servicio de urgencias.
La empresa adjudicataria debía mantener al menos el 90% de la plantilla (de unos 280 empleados), pero ha despedido a 113 (una treintena dejó el trabajo voluntariamente), según han denunciado los sindicatos. Esta reducción de empleados, que se ve afectada en cada turno, ha hecho que las llamadas que debe atender cada empleado pasen de unas 80 ó 100 diarias a casi el doble. Sin embargo, tras la denuncia de los sindicatos según El País, la empresa subcontratada ha empezado un proceso de selección de puestos de trabajo para reforzar el servicio llamando a ex empleados de la atención telefónica para contratarlos.
Els sindicats convoquen concentracions el 14 de desembre i reclamen que es concretin les mesures d'ajust
Els tres sindicats majoritaris de la funció pública CCOO, UGT i IAC van fer front comú ahir per convocar mobilitzacions dels empleats públics de la Generalitat a les quatre capitals del país el proper 14 de desembre. Els representants dels funcionaris denuncien la manca de concreció de les mesures d'ajust que els va presentar el Govern dimecres passat, i dubten que avui els les detallin. Així, van acordar les protestes en una reunió prèvia a la de la Taula de la Funció Pública per conformar una posició comuna en les negociacions.
Els sindicats exigeixen al Govern que els transmeti les dades precises sobre les quals sustenta les 19 mesures d'ajust que pretén dur a terme, entre elles l'acomiadament d'interins i la reducció substancial dels complements salarials dels treballadors. Argumenten que sense concreció és "impossible negociar", ja que no es pot determinar l'impacte final que tindran els ajustos sobre els 230.000 funcionaris de la Generalitat. "Dimecres no se'ns van donar dades ni se'ns va concretar res més que 19 punts pamfletaris", va criticar el responsable de la Federació de Serveis públics de la UGT, Xavier Cases, a l'entrada de la seu del Departament de Governació.
Fonts sindicals expressen que no detecten voluntat de negociació
Els representants sindicals encaraven la segona jornada de negociacions amb els ànims molt encesos per unes mesures que han qualificat d'"insult" als treballadors públics. I com va passar dimecres, van sortir de la trobada sense que el Govern concretés el contingut de les seves propostes. Això sí, van lliurar als representants de l'administració la relació de les dades que volen, però sense arrencar-los el compromís de tenir-les avui sobre la taula.
Fonts sindicals expliquen que no veuen una voluntat de negociació per part del Govern. "La sensació és que ens estan donant llargues fins que ens aixequem de la taula i marxem", afirmen. El punt clau en aquests moments es troba en la concreció de la revisió de les plantilles d'interins. "Si aquest punt no està definit, no cal que seguim per la resta", va expressar Cases, que va assegurar que la prioritat dels representants sindicals en aquest moment passa per evitar que cap treballador interí passi a engrossir les llistes de l'atur l'any que ve. "No ens volen dir quants interins aniran al carrer", va denunciar el representant d'UGT.
Els sindicats insisteixen que és possible un "pla B" i reclamen al Govern que escolti les seves alternatives i "corregeixi aquest error gravíssim", perquè "està estirant massa la corda i es trencarà", segons va afirmar Cases.
El Govern es nega a explicar quants interins perdran el seu lloc de treball
En el transcurs de la reunió, la UGT va proposar fixar un sou interprofessional públic de 5.000 euros bruts mensuals per als alts càrrecs de l'administració, que afectaria prop de 1.600 persones, i va quantificar l'estalvi d'aquesta mesura en 800 milions d'euros. En aquest sentit, van demanar a l'administració que els faciliti informació sobre les retribucions dels alts càrrecs de les empreses públiques, així com de les gratificacions extraordinàries i les dietes que reben, "uns conceptes molt opacs fins ara", segons van criticar fonts sindicals. Els sindicats busquen així alternatives per reduir l'impacte de l'estalvi pressupostari sobre la major part dels treballadors públics.
La Generalitat sí que va donar algunes dades generals sobre l'estalvi que suposarà cadascun dels 19 punts del pla d'ajust, excepte el que fa referència a l'acomiadament de personal interí. Segons el Govern, les mesures generarien un estalvi proper als 860 milions d'euros. Entre les partides que més estalvi suposarien, 306 milions d'euros, hi ha la reducció de l'import del complement específic en les dues pagues extres d'estiu i de Nadal durant l'any vinent. La modificació dels complements per estadis, nivells de carrera o trams docents del personal educatiu suposaria un estalvi de 297,5 milions d'euros; la supressió de les millores per incapacitat temporal, de 23,9 milions; i la modificació dels dies de lliurança per assumptes propis, de 23,9 milions d'euros.
Mesures poc progressives
Els sindicats, però, veuen aquestes dades "molt poc rigoroses" i critiquen que en les mesures que el Govern pensa emprendre, així com en les retallades que ja ha posat en marxa durant el primer any de la legislatura, no s'està tenint en compte un impacte progressiu segons el nivell de renda.
En una valoració totalment oposada, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va considerar "molt positivament" les converses entre les dues parts i va assegurar que espera que s'arribi a un acord abans de les mobilitzacions previstes pel 14 de desembre. "Les negociacions segueixen i avancen a bon ritme", va mantenir Ortega, alhora que mostrava el seu respecte per la convocatòria anunciada però refermava que no canviarà la posició del Govern.
Els facultatius reivindiquen el sistema sanitari públic com un dels eixos del model de cohesió social
El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, va explicar ahir que els facultatius catalans estan d'acord amb bona part del Pla de Salut presentat pel conseller de ram, Boi Ruiz, però va lamentar que aquest hagi arribat després d'un seguit de retallades en el sistema sanitari públic. Segons Vilardell que presideix el consell assessor del Govern sobre el sistema de salut, els ajustos, realitzats sense un full de ruta clar, han comportat el risc de la pèrdua de la confiança de la ciutadania en el sistema, a més de la incertesa dels professionals. "Les retallades es van fer sense tenir un pla de salut. Primer cal establir un full de ruta i després prendre les mesures adients", va mantenir Vilardell.
El president del col·legi de metges va fer aquestes valoracions durant la presentació de les Propostes per a la Sostenibilitat i Millora del Sistema Sanitari Públic, que han sorgit del debat de més de 320 professionals de la sanitat líders en els seus camps. Amb la intenció de no fomentar una imatge de protesta contínua dels facultatius, Vilardell va voler evitar criticar les mesures preses pel Govern els darrers mesos en l'àmbit de la salut per transmetre la voluntat dels metges catalans de col·laborar en la redefinició del model sanitari. En aquest sentit, el col·legi de metges ha establert un fòrum obert a tots els professionals per tal de recollir propostes i idees per garantir el manteniment del sistema públic de salut. El document elaborat, que s'entregarà al conseller Ruiz, recull la necessitat que els professionals tinguin un paper rellevant en les decisions que es prenguin sobre els canvis en el model.
Vilardell: «Primer cal establir un full de ruta i després prendre mesures»
Agència independent
Els metges advoquen per crear una agència "independent i transparent" que estigui fins i tot per sobre del Ministeri de Salut que elabori unes guies clíniques "de compliment obligatori" basant-se exclusivament en criteris d'eficiència, tant des del punt de vista econòmic com sociosanitari. En aquest sentit, reclamen a les forces polítiques un gran pacte d'Estat similar al Pacte de Toledo amb les pensions per garantir el manteniment del Sistema Nacional de Salut (SNS) i el seu finançament, i evitar la utilització de la sanitat amb fins partidistes.
Vilardell no va entrar a valorar propostes de finançament com ara el copagament que va deixar-les en mans dels representants polítics, però va advertir que és "imprescindible" no trencar amb l'equitat del sistema. "La persona que no té recursos no ha de pagar res, és molt important tenir en compte les rendes baixes perquè ningú quedi exclòs de la cartera de serveis", va mantenir el president del Col·legi de Metges. Precisament, Vilardell va denunciar que l'Estat ha introduït alguns productes en la cartera de serveis sense el corresponent finançament per sostenir-los. "Cal una revisió progressiva de la cartera de serveis, i que tot el que hi hagi inclòs sigui eficaç", va mantenir.
Els professionals volen una agència independent per a les guies clíniques
Una altra de les propostes dels professionals és la revisió del mapa sanitari, que ja inclou el Pla de Salut, per tal de distribuir els serveis mèdics pel territori sense desigualtats perquè tots els ciutadans tinguin accés als tractaments que els calguin. En aquest sentit, els metges destaquen la necessitat d'eliminar duplicitats potenciant l'ús de les noves tecnologies perquè totes les organitzacions comparteixin un sistema d'informació únic que incorpori una sola història clínica del pacient. A més, els facultatius reivindiquen el valor afegit de la formació dels metges joves i reforçar la xarxa d'atenció primària, la "porta d'entrada de la ciutadania al sistema sanitari".
En plena segunda oleada de recortes en Cataluña, un ‘tijeretazo’ que afectará directamente al sueldo de los empleados públicos, el Ayuntamiento de Vilassar de Mar (Barcelona), gobernado por Convergència i Unió, ha decidido subir hasta un máximo del 30% el sueldo de los ediles. El municipio aprobó ayer aumentar la nómina de los 16 concejales, según informa la Agencia Catalana de Noticies. En el caso de los nueve que ocupan responsabilidades de Gobierno, la subida media es de un 17%. La oposición, formada por siete ediles (de PSC, PP, Iniciativa, Esquerra y la Candidatura d’Unitat Popular), rechaza la medida, pese a que su sueldo, de media, subirá un 25%. En el pleno de ayer todos votaron en contra la decisión de CiU; Montse Gual, de ERC, y Jordi Bartolí, de ICV, anunciaron que renunciarán al aumento.
El Gobierno municipal justifica la medida porque se ahorra el sueldo del alcalde, Joaquim Ferrer. Ferrer cobrará sus honorarios de la Diputación de Barcelona, institución en la que ejerce de diputado de Cooperación y Asistencia Local. Según la explicación municipal, la nómina que cobraba el alcalde (unos 65.000 euros anuales), queda repartida entre el resto de ediles, y el 26% de ese montante (17.000 euros) engrosará las arcas municipales. La medida beneficia especialmente a tres tenientes de alcalde, cuyo sueldo aumenta el 30%: pasarán de cobrar 1.620 euros al mes a ingresar 2.120 euros mensuales. Joan Roca, primer teniente de alcalde, justifica esa subida argumentado que su sueldo está “muy por debajo” de la cifra que recomiendan las entidades municipalistas. Roca considera que era el momento de “poner al día” sus salarios.
Las entidades municipalistas catalanas (la Federación de Municipios de Cataluña y la Asociación de Municipios de Cataluña) elaboran unos cuadros orientativos sobre lo que deberían cobrar los gobernantes. Unas cifras que ni son vinculantes ni tienen implicaciones legales, según las propias entidades. Basándose en estas recomendaciones, un reguero de cargos municipales aprovecharon para subirse el sueldo tras las elecciones locales del pasado mayo. En algunos casos, los alcaldes se doblaron la nómina, como el edil de l’Escala (Girona), del PSC, o el de Sant Jaume de Domenys (Tarragona), de CiU.
La primera denuncia por un fallecimiento supuestamente atribuible a los recortes de la Generalitat se halla ya en fase de investigación judicial en el Juzgado de Instrucción número 9 de Barcelona, cuya magistrada ha reclamado ya toda la documentación sobre el caso a los cuatro hospitales de Cataluña que atendieron a la fallecida.
María del Carmen Mesa, de 65 años, ingresó el pasado 7 de septiembre en el Hospital Comarcal de Blanes (Girona) afectada por una aneurisma. La fecha coincide con el periodo en que la Generalitat aplicó los recortes más severos coincidiendo con el verano: cierres de quirófanos, camas, y reducciones de los turnos de guardia y horas extra del personal sanitario que el Gobierno catalán mantuvo hasta octubre.
En el hospital gerundense, Mesa inició una odisea que la tuvo en espera 65 horas por falta de quirófanos y medios técnicos. La mujer no fue intervenida hasta la medianoche del día 9 en el Clínic y regresó después al Vall d'Hebron, donde la maquinaria no funcionaba por "fallos técnicos", según el hospital. El día 16 murió, pese a que el centro hospitalario defiende que se intervino a la paciente antes de las 72 horas que fija el protocolo de actuación para este tipo de dolencia.
La querella de la familia subraya que la demora se debe a los recortes aplicados por la Generalitat catalana.
Desde el cambio de Gobierno en Cataluña (diciembre de 2010) se han sucedido los recortes y las protestas. El tijeretazo en sanidad ha sido importante.
- Enero. El consejero de Salud, Boi Ruiz, anuncia que no se construirán más hospitales, se reducirán servicios y se privatizará parte de la gestión. En sanidad el recorte será de 850 millones.
- Febrero. Salud anuncia que paralizará 14 obras, siete nuevos hospitales y siete ampliaciones. Además, cinco hospitales (como el de Sant Pau o el de Bellvitge) empiezan a cerrar quirófanos.
- Marzo. El hospital Clínic de Barcelona cierra una parte de sus urgencias. El de la Esperança clausura todo el servicio.
- Julio. La Generalitat decide clausurar en verano 40 centros de atención primaria, el 10,9% del total. Además, la Generalitat cierra una de cada cuatro camas hospitalarias hasta octubre. El recorte por la Generalitat que preside Artur Mas deja fuera de servicio también 34 ambulancias.
- Septiembre. La Generalitat declara que debe ahorrar 77 millones antes de fin de año. Para ello, dejará al mínimo los mayores hospitales públicos durante la semana del puente de la Constitución. La medida se añade al cierre ya ejecutado de ambulatorios, camas y ambulancias y se aplicará al menos un día entre el 5 y el 11 de diciembre.
- Noviembre. Mas anuncia que quiere implantar una tasa por receta médica. Mientras, los hospitales públicos, tras 10 meses de recortes, se han visto forzados a reducir su actividad: las operaciones quirúrgicas han caído entre el 30% y el 40%; la lista de espera ha aumentado el 23% hasta junio.
Passaven poc més de 2 minuts d'entrevista quan la directora de TV3 Mònica Terribas va preguntar a Artur Mas si es penedia d'haver eliminat l'impost de successions, a la seva arribada com a president al govern de la Generalitat de Catalunya. “No, per un motiu”, va respondre Mas. “Això era un dels pocs temes que figurava en un programa electoral” -oblidava el president que el programa electoral de la seva coalició, Convergència i Unió, venia carregat de ni més ni menys que un miler de propostes. “Els governs han de ser creïbles”, “el pòsit de crèdit que té un polític és fonamental”, va afirmar Artur Mas. Fins i tot es va justificar davant Terribas assegurant que si no haguessin eliminat l'impost algú podria haver dit que “diuen una cosa en campanya electoral i just després en fan una altra”.
En aquest article,volem desgranar algunes de les contradiccions o incongruències -quan no directament mentides- amb que Artur Mas va farcir ahir al vespre les seves respostes a la periodista Mònica Terribas, basant-nos en una comparació del que deia CiU al seu programa electoral, amb que va aconseguir la presidència de la Generalitat, i el dia a dia de les polítiques reals que l'executiu català ve aplicant des de fa gairebé un any, destacant els incompliments més greus.
L'entrevista a Artur Mas a TV3
1. El dubtós vot de confiança del 20-N
Des que el 20 de novembre CiU guanyés les eleccions legislatives espanyoles a Catalunya molts han estat els que han interpretat la victòria com un vot de confiança i recolzament a la política d'ajustaments empresa per Mas. El president de la Generalitat ho va tornar a destacar a l'entrevista. “Tenim un poble madur”, va repetir. Tanmateix, les dades diuen una altra cosa. CiU ha perdut a les eleccions espanyoles 183.747 vots respecte les autonòmiques -un 3.7% menys de suports-. Cal destacar també que, tot i guanyar entre les opcions de vot, si realitzem el càlcul tenint en compte tot el cens electoral CiU va obtenir a les eleccions del 20-N un 19.3% del suport de l'electorat -respecte al 23% obtingut a les autonòmiques-. Per tant, CiU hores d'ara no té el suport ni d'un de cada cinc ciutadans amb dret a vot.
2. Garantirem els mateixos recursos, ampliarem horaris i reduirem les llistes d'espera al sistema sanitari
En el bloc de futures accions en el sector de la sanitat és on més incompliments s'han produït. Com a caràcter general en el preàmbul del programa es deia que "si les dificultats del moment no permeten incrementar els recursos disponibles, cal mantenir i garantir, en termes reals, els recursos econòmics dedicats al sistema sanitari." Més endavant s'entrava en detall i en els punts 101 i 102 es garantia una reducció de les llistes d'espera per a intervencions quirúrgiques i l'establiment d'uns temps màxims per a intervencions quirúrgiques. L'allau de retallades impulsades pel conseller Boi Ruiz ha posat cap per avall aquelles previsions: les llistes d'espera s'han incrementat de manera exponencial i, a més, s'ha eliminat per decret el termini màxim de sis mesos per a aconseguir data per entrar a quiròfan. La promesa 106 és probablement la que ha estat més a les antípodes del que finalment ha passat. CiU va afirmar que treballaria per a establir horaris més amplis d'atenció a tota la xarxa sanitària d'utilització pública. Per contra, s'han clausurat desenes de Centres d'Atenció Primària (CAP), s'ha eliminat el servei d'urgències nocturnes a nombrosos hospitals i s'ha eliminat l'atenció nocturna a àmplies zones del territori, especialment a poblacions del prelitoral i la Catalunya central. Al punt 125 CiU garantia en termes reals els recursos econòmics destinats al sistema sanitari. A la pràctica la retallada ha estat de més d'un 10% al Departament de Salut.
3. "Volem garantir la sostenibilitat de l'Estat del Benestar"
El president va voler blindar la qualitat de la sanitat dient que calia retallar el sou al funcionariat perquè si continuaven les reduccions pressupostàries als serveis públics s'arribaria a l'ós, es creuaria la línia roja i es podria afectar la qualitat del servei públic. Cal recordar però que en l'apartat de sanitat del programa per a les autonòmiques van assegurar: "no es pot retallar ni prestacions ni qualitat" i "defensarem l'actual model de farmàcia". Totes dues coses també s'han incomplert. En aquest sentit, ja han estat nombrosos els informes de facultatius, infermeres, metgesses i col·legis professionals que han advertit que les retallades del govern ja han danyat considerablement la qualitat de l'assistència. I encara més: en tres casos s'ha demostrat que la mort de pacients havia estat directament relacionada amb la reducció de personal i equipaments o causada indirectament pel tancament de centres d'atenció primària i urgències.
4. “Treballarem perquè TV3 continuï sent líder d’audiència”
Terribas va interpel·lar també Artur Mas respecte la recent retallada a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que suposarà una reducció de més del 13% al pressupost de 2012 respecte el d'aquest any així com la reducció de sis a quatre canals. Terribas va preguntar insistentment si les mesures estaven pactades amb el Partit Popular -citant una compareixença de la secretària general del PPC Alícia Sánchez-Camacho que ho feien gairebé obvi-. Va ser aleshores quan Mas esdevingué Sant Pere i ho negà per tres vegades. No, no i no. Mas va recórrer a l'aprovació per unanimitat de tots els partits dels pressupostos de la CCMA pel 2012, per sostenir que no hi havia hagut cap pacte amb el Partit Popular, tot i que el que s'aprovava era l'adaptació d'una retallada dictada pel seu secretari general, Francesc Homs, amb la qual han mostrat el seu desacord molts partits polítics i càrrecs directius de la corporació. Val a dir que al seu programa electoral CiU deia: “Treballarem perquè TV3 continuï sent líder d’audiència, televisió de referència i motor audiovisual de Catalunya” (punt 612). Les tres coses han estat posades en qüestió amb la nova retallada, segons la mateixa Mònica Terribas o el president de la CCMA Enric Marín.
5. “No hi haurà pacte estable amb el PP”
Un dels pilars de l'entrevista va ser la política de pactes del Govern al Parlament -amb el Partit Popular com a protagonista destacat-. Cal remuntar-se a l'entrevista que Terribas va fer a Artur Mas l'abril del 2010 -en qualitat aleshores de cap de l'oposició i a sis mesos de les eleccions- per trobar aquesta afirmació. Preguntat per quins serien els seus socis, Mas va deixar clar que amb el Partit Popular només contemplaven “acords puntuals”. Així doncs, tot i que és cert que el PP va votar en contra de la investidura de Mas com a president -aquest va necessitar dels vots de CiU i PSC-, en el que portem de legislatura el partit de Sánchez-Camacho ha esdevingut un soci imprescindible per aprovar lleis centrals pel govern, com són els pressupostos. A més, el PPC ha formalitzat una oferta per a entrar al govern i s'ha mostrat disposat a aprovar els segons pressupostos de les retallades, els de 2012, amb algunes condicions com la retallada a TV3 o de les ambaixades a l'estranger.
6. Ampliarem el transport públic i serà més barat per a l'alumnat universitari
El transport públic havia de ser, segons el programa de CiU, de més qualitat i extensió territorial, amb una major freqüència de pas i millor velocitat comercial (punt 787). A més en el punt 772 s'apuntava a un augment de la capacitat global del sistema d'infraestructures de Catalunya, així com a una rebaixa dels preus del transport públic per als universitaris (punt 741). El conseller de Territori i Sostenibilitat Lluís Recoder es va encarregar ahir mateix de contradir les promeses del partit. En una compareixença pública va assenyalar que durant el 2012 es produirà un important increment de les tarifes de transport, que algunes fonts de l'Autoritat Metropolitana del Transport situen en un 10%. Per més inri, va parlar de la reducció en les freqüències de pas, l'eliminació d'horaris on l'explotació comercial no sigui rendible i l'aturada de serveis deficitaris com ara el funicular d'Olesa o el de Gelida, tots dos dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
7. Sumarem a totes les persones i moviments socials
Artur Mas va fer referència implícita i pejorativa al moviment del 15-M quan va parlar d'un any on hi hagut "soroll i cridòria, manifestacions i no se què i no se cuantos". En el programa electoral parlava d'apostar per "sumar a la política en majúscules a totes les persones, entitats cíviques, sindicats, organitzacions empresarials i moviments socials que impulsin activitats, accions i iniciatives encaminades a promoure l'avenç social". En canvi, durant l'entrevista només va fer referència al consens amb els sectors socials afectats per les polítiques del govern quan es va referir al turisme. Mas va dir que la decisió d'introduir una taxa als 45 milions de pernoctacions hoteleres al nostre país s'havia d'aplicar “de comú acord amb el sector”. Aquesta cerca del consens no s'ha donat en cap altre àmbit de les polítiques del Molt Honorable.
8. No es cobreixen les vacants de personal que es produeixen als serveis bàsics
Cal dir que si bé en àmbits com el de la sanitat, l'educació o el benestar social i la família, el programa electoral de CiU anava en direcció contrària a les polítiques que s'han emprès un cop al govern, en l'àmbit de l'administració pública el programa era força contundent i apostava per l'aprimament de la mateixa. Tot i així el programa deia: “No cobrirem les vacants de personal que es produeixin a l’administració pública, excepte en els serveis bàsics” (punt 947). Aquest fet, i segons denuncien el personal sanitari i docent no s'està complint. Les places vacants que causen membres de les plantilles de serveis públics bàsics no es cobreixen, quan no s'amortitzen. A l'entrevista Artur Mas va defensar la nova retallada anunciada el 22 de novembre, que afectarà tot el funcionariat. S'ha posat a ell mateix com a exemple de “sacrifici” d'un 25% de la seva retribució com a president o l'eliminació temporal de la paga extra de Nadal per als alts càrrecs de la Generalitat. Tanmateix, va obviar que les treballadores de la funció pública porten més d'un any patint la pèrdua de poder adquisitiu que suposa no tan sols la rebaixa del 5% dels sous anunciada al maig de 2010 per José Luís Rodríguez Zapatero, sinó també la congelació salarial pel 2011 -i que es prorrogarà durant el 2012- tot i la pujada de l'Index de Preus al Consum en un 2,9%.
9. Destinarem el 0,7% de la despesa a la cooperació
En el camp de la cooperació, competència en l'actualitat del Departament de la Presidència, l'incompliment de promeses ha estat majúscul. En el punt 80 del programa electoral garantien que s'aportaria el 0,7% de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques a finalitats socials i en el punt 678 s'assegurava que "seguint les recomanacions de la UE, dedicarem esforços perquè el 2015 s’aconsegueixi destinar el 0,7% a cooperació". La realitat és, pel moment, ben diferent. La retallada ha estat superior al 55% respecte l'any anterior. De la xifra de 228 milions d'euros que hauria suposat el 0,7% del PIB de la Generalitat, només s'ha destinat a cooperació 24 milions d'euros en l'exercici del 2011.
10. Les taxes universitàries no creixeran per sobre de l'IPC
Pel que fa a les universitats públiques també hi ha notables contradiccions. Entre les promeses electorals hi deien: "garantirem que les taxes no creixin per sobre de la inflació prevista". Això no només no serà així, sinó que el Govern vol incrementar notablement l'actual 15% –segons els seus càlculs– del cost global dels estudis que paga l'alumnat a l'ensenyament superior català, en la línia de “coresponsabilització” dels serveis públics en que Artur Mas va insistir durant tota l'entrevista.
A l'"Àgora" d'ahir –llàstima d'horari- vam intentar fer un debat seriós sobre les retallades sanitàries a Catalunya, aparcant la demagògia i centrant-ho en l'atenció als pacients i en la tasca dels metges, entesos com el que són: el pal de paller sobre els quals s'ha fonamentat la sanitat d'èxit, equitativa, justa i universal que tenim al nostre país. Els esforços de molta gent, de moltes voluntats i de molts professionals ens han dut fins aquí. La situació econòmica, però, fa inviable continuar pel mateix camí i per aquí han arribat les retallades el 2011, que continuaran, pel cap baix, l'any que ve.
Preparant el tema, buscant la documentació, parlant amb metges, m'han ensenyat la nòmina. M'expliquen que els sous dels metges de la pública, a Espanya, són a la cua d'Europa. M'asseguren que, dins de l'Estat, els catalans també són a l'última posició. En el full de nòmina hi posa que el salari base d'un metge de l'ICS ronda els 1.100 euros. L'estipendi se'l fan amb els complements, objectius i variables. Veig que de lesguàrdies de 15 hores (de les 5 de la tarda a les 8 del matí següent) només en cobren 12. "Les tres primeres, de 5 a 8 del vespre, les treballem de franc". És la crisi, els ajustaments, els sacrificis que els demana l'administració. El preu que cobren per hora de guàrdia veig que està en 25 euros.
Deixo el full de nòmina d'aquest doctor i corro a la guantera del cotxe a buscar la factura del concessionari. Acabo de fer la revisió dels 40.000 quilòmetres. El preu per hora del mecànic del meu concessionari hi posa 76 euros per hora. Treballa de dia, té formació de mecànic, i el preu per hora triplica el del metge que salva vides.
Ja està tot dit. Si fins ara em treia el barret per la tasca dels metges, a partir d'avui els faré reverències cada vegada que me'n trobi un.
Revisió de les plantilles ocupades per personal interí en serveis no finalistes ni essencials, amb l’objectiu de mantenir el màxim de llocs de treball possible i, per tant, proposant i debatent mesures d’abast més general d’acord amb les propostes que presentin els agents socials.
Reducció de l’import del complement específic o equivalent preferentment a les dues pagues addicionals dels mesos de juny i desembre del 2012. Aquesta mesura s’aplicaria tant al personal funcionari, com al laboral i estatutari.
Suspensió del Fons d’Acció Social.
Suspensió de l’abonament del complement de productivitat.
Reducció del 50% dels imports màxims a percebre durant el 2012 en concepte de Direcció per Objectius (DPO) del Personal Estatutari de l’ICS
Suspensió de l’aportació al pla de pensions.
No aprovació de nova oferta d’ocupació pública per al 2012 i suspensió de l’execució de les ofertes públiques aprovades i no convocades.
Establiment d’una excedència voluntària amb reserva del lloc de treball: Es proposa una excedència d’un termini mínim d’1 any i màxim de 3 anys amb reserva del lloc de treball, còmput de triennis i drets de previsió social.
Mesures estructurals:
9. Revisió dels ajuts al menjar i establiment de mesures de flexibilitat de l’horari.
10. Supressió de les millores per Incapacitat temporal (IT)
Modificació de la retribució durant el primer any de reducció de jornada per tenir cura de fill.
Deducció proporcional de retribucions per absències injustificades.
Modificació dels dies d’assumptes personals.
Supressió dels dies addicionals de vacances (premis per antiguitat).
Modificació dels complements per estadis, nivells de carrera o trams docents.
Supressió dels fons de tecnificació.
Supressió dels complements de presència efectiva i de normalització dels horaris (PIPE i PINHO).
Regulació del complement per nombre d’assegurats del personal de contingent i zona de l’ICS.
Supressió de les subvencions sindicals i suspensió de pactes, acords o convenis en allò referent a l’increment del nombre d’hores de crèdit horari sindical per sobre del previst a la normativa (Llei orgànica de llibertat sindical, Estatut dels Treballadors i Estatut Bàsic de l’Empleat Públic) i en allò referent als alliberaments institucionals.
